Carles Riera
Tes cireretes vermelles
fan un licor que mossega
―del pobric, la panxa empega!―
de tan vives, com estrelles,
treu la son de les orelles.
També se’n fa confitura,
que és suau, i que més dura,
pot servir com a aliment,
antonomàsticament!,
quan algun ventrell murmura.
Història natural (Barcelona: Claret, 2019), pàg. 31

Comentaris recents
a la traça
Crec que la ç és l'única lletra que no a...
aire, que vol dir vent!
Quina il.lusió veure aquesta expressió! la meva ...
esmoixinat -ada
A casa els avis a Montcada era "ca l'esmoixinat" p...
esventar
El DIEC no sol recollir gaires geosinònims o sin...
esventar
En valencià solem dir desbravar-se...