Carles Riera
Tes cireretes vermelles
fan un licor que mossega
―del pobric, la panxa empega!―
de tan vives, com estrelles,
treu la son de les orelles.
També se’n fa confitura,
que és suau, i que més dura,
pot servir com a aliment,
antonomàsticament!,
quan algun ventrell murmura.
Història natural (Barcelona: Claret, 2019), pàg. 31

Comentaris recents
tenir temps
A La Safor igual que a la Vall d'Albaida....
maimó -ona
A l'etimologia es diu que també fa referència a ...
tenir temps
A Ontinyent, cada vegada menys però, per a demana...
de temps en temps
i clares vegades, que ja no se sent? (als diccion...
de temps en temps
L'opinió d'en Xavier Jiménez em sembla encertada...