Segons el Diccionari català-valencià-balear, campanejar té aquests significats:

|| 1. Tocar les campanes repetidament.
|| 2. Donar una campanada, donar escàndol (Val.).
|| 3. Tenir forma acampanada, eixamplada de la boca. «Quan les calces li campanejaren ran de les clivilles», Víct. Cat., Sol. 12.
|| 4. Moure’s, estar fluixes les dents o queixals (Val.).
|| 5. Deixar d’assistir a estudi (Aladern Dicc.).
|| 6. Córrer pel poble xerrant d’un lloc a l’altre (Aladern Dicc.).
Engronsar, fer anar i venir. «El fa voleiar una estona campanejant-lo dos o tres cops», Caselles Mult.127. «Allà se les campanegen!»: que s’arreglin! (BSCC, XIII, 256).

Segons el Diccionari descriptiu de la llengua catalana, també es pot usar en aquests altres sentits:

– Dir amb to solemne. «La veu va campanejant: —La saturació arterial d’oxigen augmentà a un 89 per cent després d’haver tancat la branca principal esquerra de l’artèria pulmonar […]» [M. de Pedrolo (1967)]– (Una peça de roba) presentar forma acampanada. «Coronant el vestit europeu, on campanejaven els grisos pantalons Oxford, algun estudiant, en lloc de la testa nua dels seus companys, mostrava, amb orgull una mica ferotge, el turbant indi.» [F. Soldevila (1938)]– Fer el coit (amb algú). «‘La Maru? —repetí amb estranyesa—. Tot cristo sap que te la campaneges tu.» [F. Torrent (1987)]

Josep M. Ribaudí, d’Igualada, afegeix: «Quan era jove i els materials amb què es feien els motors no eren tan bons com ara, si el pistó no s’ajustava al cilindre (especialment en les motos) els mecànics deien que campanejava».

Torneu a campanejar