Borumballa també s’usa en sentit figurat com a ‘cosa de poc valor, negligible’:
 

A aquesta pel·lícula [2001. Una odissea de l’espai], una de les més sobrevalorades de la història del cine i una autèntica borumballa petulant, malgrat la feraç imatgeria de Kubrick, li passa el contrari que a Blade Runner, que em sembla un excel·lent abordatge a la qüestió de l’ésser —no tinc res contra la metafísica ben plantejada—, servida per l’estètica publicitària del Ridley Scott i la musiqueta funcional de Vangelis.

• Emili Piera, Dietari de guerra (Alzira: Bromera, 2004)

Escrivint em sé lliure. Absolutament lliure.
(Ja sé que és una amarga llibertat discutible;
totes les llibertats, si bé ho mires, ho són
—com solen dir tots els editorialistes—
ara com ara. Bé. Parlarem altre dia.
Altre dia seré, si no sóc més explícit,
més extens, amb benignes borumballes retòriques
i alguna referència cautíssima a l’Ovidi
exiliat, amarg, invocant la justícia.)

• Vicent Andrés Estellés, «I bé?», dins La clau que obri tots els panys (1954-1957)