Sentir el brunzit de mil insectes, el xiu-xiu del passarell i el xisclar de les orenetes! Res, però, no ens complau tant com la vista de l’aigua. L’aigua enmig del desert! No hi ha tresor, no hi ha plaer, no hi ha objecte al món que pugui igualar-la en valor. Mai no he percebut música tan harmoniosa com el xip-xap dels meus peus descalços, passejant-se amunt i avall pel torrent.
- Bonaventura Ubach, El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011 [1955]), pàg. 94
Comentaris recents
fer ballmanetes
Quins records que se m'han despertat..., fins i to...
ballar l’aigua a algú
Potser algú em podrà ajudar si dic que avui no s...
boga
Amb la boga, arribem a plantes d'aiguamolls, amb a...
vímet
Crec que avui és pertinent recordar-nos de Gata d...
espart
"És més fals que una corda d'almasset". Enric Va...