August Bover
Una damisel·la
del País de Gal·les,
sota d’una ombrel·la,
seia, al Paral·lel.
Per estar tranquil·la
a l’ombra del pal·li
prenia una til·la
amb un pobre il·lús,
sentint una puel·la
que cantà, amb fal·lera,
una pastorel·la
amb veu excel·lent.
I ell, com a postil·la,
fa: —Tal·là-tal·lera…,
i se’n refocil·la,
el taral·lirot!
- August Bover, Cloc!, amb dibuixos de Pere Capellà
(Tarragona: Arola, 2011), pàg. 81

Comentaris recents
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...