Som al segle V aC i ens trobem al teatre d’Atenes. L’actor, que encarna un heroi del passat, acaba d’entrar en escena. Porta un calçat, el coturn, proveït d’una sola molt alta i una màscara a la cara amb un mecanisme a la cavitat de la boca que li amplifica la veu. Els espectadors seuen als seients esglaonats de la tribuna. És el teatre de l’antiga Grècia, entorn del qual es consoliden i es reforcen les qüestions d’àmbit col·lectiu.
Font: Enciclopèdia temàtica Proa (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997).

Comentaris recents
marraixa
La meva mare, la Lucie Mulceu, esposa Juanchich i ...
ple com un ou
Bon dia. Per si pot ser d´interès, L´expressió...
cappelat -ada
*quedar clar: ser clar, restar clar...
sense trencar ous no es fan truites
Jo ho tenia entès com a "mal necessari" per obten...
trinxar
Quan érem xiquets,a La Safor, fèiem arca i si la...