Som al segle V aC i ens trobem al teatre d’Atenes. L’actor, que encarna un heroi del passat, acaba d’entrar en escena. Porta un calçat, el coturn, proveït d’una sola molt alta i una màscara a la cara amb un mecanisme a la cavitat de la boca que li amplifica la veu. Els espectadors seuen als seients esglaonats de la tribuna. És el teatre de l’antiga Grècia, entorn del qual es consoliden i es reforcen les qüestions d’àmbit col·lectiu.
Font: Enciclopèdia temàtica Proa (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997).
Comentaris recents
guatlla
Al País Valencià, almenys a les comarques de la ...
guatlla
Aquell baix llatí "quaquĭla", per força paraula...
garrofa [2]
Una de les obres més populars d'en Frederic Soler...
llufa [2]
Correcte! Encara que per aquestes ventositats sile...
llufa [2]
Gràcies ! Nosaltres també ho empravam per una v...