Som al segle V aC i ens trobem al teatre d’Atenes. L’actor, que encarna un heroi del passat, acaba d’entrar en escena. Porta un calçat, el coturn, proveït d’una sola molt alta i una màscara a la cara amb un mecanisme a la cavitat de la boca que li amplifica la veu. Els espectadors seuen als seients esglaonats de la tribuna. És el teatre de l’antiga Grècia, entorn del qual es consoliden i es reforcen les qüestions d’àmbit col·lectiu.
Font: Enciclopèdia temàtica Proa (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997).

Comentaris recents
mig mig
A Menorca també solem dir-ho així, mitjo-mitjo....
mig mig
Ma mare en deia mitjo mitjo....
mig mig
Per ací "un mig mig" també és un refresc: mig g...
una mica mica
Recordar: Doncs, jo sols vull -ei, si pot ser-: ...
una mica mica
Entenc doncs, que vindria a ser un "sinònim" de ...