Som al segle V aC i ens trobem al teatre d’Atenes. L’actor, que encarna un heroi del passat, acaba d’entrar en escena. Porta un calçat, el coturn, proveït d’una sola molt alta i una màscara a la cara amb un mecanisme a la cavitat de la boca que li amplifica la veu. Els espectadors seuen als seients esglaonats de la tribuna. És el teatre de l’antiga Grècia, entorn del qual es consoliden i es reforcen les qüestions d’àmbit col·lectiu.
Font: Enciclopèdia temàtica Proa (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997).
Comentaris recents
eixavuiro
He llegit que a la definició poseu Osona i Ripoll...
sangtraït
A Illa de Tet (Rosselló), els pares conreuavan un...
sangtraït
A casa (Matadepera), d’una ferida feta per arros...
agafar la pallola
He pensat que aquí abans sovint es deia allò de:...
molsa
Per mi "verdet" també és el que el DCVB defineix...