Albert Jané. Un tomb per la Sagrada Família

Divendres, 16 d’abril de 1999

Un tomb per la Sagrada Família. Avui no hi sé veure tants turistes. Potser és el fred. Les obres avancen, i aviat la nau —si es vol: la mitja nau, com a Narbona— ja formarà un espai tancat, clos, circumscrit. Quina mà d’històries que es podrien escriure, sobre la construcció de la Sagrada Família! Reals i inventades, tant se val! Històries d’il·luminats, de recelosos, d’escèptics, d’envejosos… Històries de problemes, de dificultats, d’inconvenients, d’obstacles, dels esforços i els afanys per superar-los; històries d’adversaris i d’adversitats, de capelletes, de clans, d’enveges, de rancúnies, de defeccions, de malvolences, de traïdories… Però la construcció del gran temple continua, malgrat tot, avança, a poc a poc —o no tan a poc a poc—, però imparable, sense que res ni ningú ho pugui aturar. Hem dit del temple? Del temple o del Temple? Del temple o del Temple, tant se val. Qui no ens diu, doncs, que no hi intervenen, de sotamà, veladament, els templers? Ah, és veritat, tot podria ser, no se sap mai. I qui diu els templers diu, és clar, els rosacrucians, els gnòstics, els hermètics i els cabalistes de la càbala i de la cabalística. Caldria, potser, una nova lectura de les escultures i els relleus, dels detalls ornamentals, dels signes i dels símbols, per a poder-ne treure l’aigua clara. Al costat del misteri de la Sagrada Família, el misteri de les piràmides d’Egipte i el misteri de les catedrals gòtiques medievals no serà sinó un got d’aigua clara, un got de cristall del més fi.

Albert Jané, Els dies i els llocs. Dietari de viatges i fets diversos (Barcelona: Cim, 2004), pàg. 68