afamat, famós

L’adjectiu afamat deriva en català del substantiu fam, i no pas de fama: Un gos afamat es menjarà tot el que li donis.
   Si volem indicar que una persona ha adquirit fama, hem d’utilitzar l’adjectiu famós:* D’ençà que va participar en aquell programa tothom el coneix; s’ha fet famós. La famosa marca de refrescos de cola.

• David Paloma i Albert Rico, No et confonguis! Diccionari de mots que es confonen (Barcelona: Empúries, 2005), pàg. 19

*O bé prestigiós, cèlebre, anomenat, acreditat, de renom, renomenat …

• • •
A Perpinyà tenim una expressió molt bonica relacionada amb la fam, com ho demostra aquest passatge extret d’«Un casament tremblant», d’Albert Saisset, dit «Un Tal» (1842-1894):

Mes… (escolteu això, que ja me descuidava)…
en eixint de l’indret, la tia m’esperava,
i, com si la fam m’enllardava,
m’ha ficat dins la potxa, al moment de partir,
sis canyos per passa-camí.

potxa: butxaca
canyo: pastisset
passacamí: menja per a passar el camí

«La fam m’enllarda» o «tinc una fam que m’enllarda» significa «estic afamat».

El DCVB (Diccionari català-valencià-balear) ens diu, a l’entrada enllardar: «6. fig. Penetrar la fam molt endins, esser molt viva (Ross.). Tinc una fam que m’enllarda».

• Joan Bosch d’Elna, Rosselló (exiliat a Suïssa per raons laborals)

Torneu a afamat -ada