Definició
Petit conjunt de persones que van plegades, especialment de soldats, policies, etc.
Un escamot de militars insurgents va entrar a la residència del primer ministre.
Etimologia
Potser alteració de l’occità i català escabot, ‘ramat, colla’ (un escamot també pot significar ‘ramat petit’), i aquest, de l’occità escabel, ‘debanadores’, del llatí scabellum, ‘escambell’, per fer-los de suport.
Usos
Aquella fou la primera de les dotzenes i dotzenes de barricades que vaig haver de veure —i de patir— durant els primers nou mesos de la guerra, és a dir, fins passats els Fets de Maig de l’any següent. L’individu que semblava que era el capitost de l’escamot ens demanà la documentació i ens interrogà sobre les nostres activitats professionals, els partits i sindicats als quals pertanyíem i el perquè de la nostra presència en aquella carretera. Era la primera vegada que constatava un fenomen que veuria repetit sovint durant els primers mesos de la guerra: la inclinació de força gent d’esquerra —tradicionalment hostil a la policia— a comportar-se policíacament en aconseguir el poder.
Josep Benet, Memòries. De l’esperança a la desfeta, 1920-1939 (Barcelona: Edicions 62, 2008), pàg. 151Jo li vaig contestar que l’escamot el fessin els altres, els que no eren casats com ara ell, que jo no tenia res a dir si ell feia d’escamot però que en Quimet ja tenia prou feina a casa seva i que ja era massa gran. I va dir que en Quimet encara faria salut perquè aniríem a les Planes a fer l’exercici… I jo li vaig dir que no volia que en Quimet fos escamot.
Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant (1962), XXIV
Tema de la setmana
Avui fa 75 anys d’aquell dissabte 18 de juliol de 1936, «l’últim dia d’un temps d’esperança i vigília del començament de la desfeta», en paraules de Josep Benet (1920-2008). Aquesta setmana veurem alguns mots i passatges que fan referència a la guerra civil espanyola.