Definició
Persona que quan seu no troba mai l’hora d’alçar-se, especialment si és a casa d’altri.
Déu meu!; si venen els escalfacadires dels Camps no farem res de bo: se’ns estaran aquí mitja tarda.
També: calfacadires. Vegeu escalfar cadires a la Paremiologia catalana comparada digital.
Etimologia
D’escalfar (del llatí vulgar calefare, reducció del llatí calefacĕre, mateix significat) i cadira (del llatí cathĕdra, íd., pres del grec kathédra [καθέδρα], ‘seient’).
Usos
I aquí no passarà res. El poble ras bullim, sí, però continuarem recorrent als serveis de l’elèctrica, la telefònica, la petroliera, la companyia aèria, perquè, com els seus escalfacadires VIP i els venuts que els contracten, han esdevingut immunes al desprestigi. Ah, la pedra filosofal de tot negoci, el ‘too big to fall’. Parlàvem de canvis en l’escala de valors: la pèrdua de la decència n’és un altre.
Marta Rojals, «Avui per mi, demà per tu» (VilaWeb, 7 de gener del 2013)No estic d’acord que una persona amb molta experiència en una cambra parlamentària hagi de ser foragitada amb l’excusa del temps i amb una acusació de ser un escalfacadires que ja no aporta res a la societat. He tingut la sort de conèixer persones amb dilatada experiència parlamentària o a l’administració pública que tenen un full de serveis extraordinari basat en el rigor, la feina ben feta i l’expertesa forjada al llarg dels anys. Sempre hi haurà casos esporàdics que s’han aprofitat d’inèrcies partidistes o que han sabut passar desapercebuts havent fet poca feina, però són esporàdics. I és clar que aquests cal combatre’ls.
Marta Pascal, Perdre la port. Un manifest a favor de la política (Madrid: Catarata, 2020)
Tema de la setmana
Mots compostos amb un verb seguit d’un nom. El d’avui és un suggeriment de Ruth Iñigo, de Barcelona.