I va ser aleshores quan va començar a ploure, un bon ruixat de gotes grosses i espaiades, i ell va dir que això era un escaldot, que aviat pararia, i has de veure quin cel més clar, és com un regal dels déus. Des de casa meva es veu el cel, vaig fer. Anem-hi, va dir, i els seus ulls s’espaiaren i es feren més grossos, com les gotes que queien del cel.

, L’òpera quotidiana (1982)

Sí, fills meus caríssims, la terra ja benia aixuta y seca de lo estiu del any 1816, que ba fê un estiu molt aixut y fresch, sense ploura cap sohor [saó] de pluja cumplerta, si no algun escaldot, que solem dî nosaltres. Ba fê un estiu de molt pocas calors, que casi ha temporadas no aguera fet nosa lo posar-se lo gech o geleco, perquè y havia ocasions que tan tost aguera fet fret.

Llibre de politiqueses i curiositats. Memòries de Pau Porcet (1788-1856), pagès de Sant Boi de Llobregat (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995)