Definició
Descompondre, desordenar, els cabells (d’algú).
El vent escabella la Mafalda.
Si t’escabelles et tornaré a pentinar.
Etimologia
De cabell, del llatí capĭllus, mateix significat. Més mots de la mateixa família són cabellera, cabellut ‘que té molts de cabells, cobert de cabells’, capil·lar i els compostos cabellblanc i a estiracabells.
Usos
—Molt despentinada vens!
Apel·les Mestres, «Camí de la font» (1921)
—És que el vent m’ha escabellada!
—Molt enfarinada vas!
—És la pols que aixeca l’aire.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
—Jo no veig que faci vent
ni que aixequi pols tan blanca!
—Aquí dalt pot ser que no…
allà baix fa un altre oratge.Estava fora de mi, hauria volgut no ser jo, ser a dalt en comptes de ser a baix, ser un arbre ben arrapat a la terra arrels endins branques enlaire amb el sol al damunt amb el blau al damunt i amb el viure furiós de les estrelles al damunt. Neu pluja gebre. Que els ocells no fessin niu a les meves branques però sí que hi vinguessin a cantar. Amb la cabellera de les fulles escabellada per tots els vents…
Mercè Rodoreda, Quanta, quanta guerra… (Barcelona: Club Editor, 1980), pàg. 233
Tema de la setmana
Suggeriments dels seguidors de Rodamots. El d’avui el van proposar Albert Amargós, de Barcelona, i Helena Borrell, de Llabià (Baix Empordà).