El contingent relativament petit són aquests altres immigrants que ara acabem d’esmentar [buròcrates, militars, molts homes de professió liberal]. Però aquest contingent petit és poderós per la seva situació social i la seva força política. Alhora, té idees molt concretes sobre Espanya, sobre Catalunya, sobre el paper que a ell li pertoca d’interpretar. Van venir a Catalunya —aquesta és l’opinió general— convençuts que feien una tasca patriòtica, amb una mena de missió a complir, tots cofois i envanits de portar-la. Fins i tot al·leguen que l’immigrant de les classes inferiors és un tipus que no sap res de res i que per això mateix, per la seva ignorància, és un ésser fàcil d’entabanar, i per això es transforma.

Francesc Candel, Els altres catalans [edició no censurada] (Barcelona: Labutxaca, 2013 [1964])

La vanitat de l’home és, primer, genèrica; és sorprenent, si no n’estiguéssim habituats, que els homes de tot arreu estiguin envanits del seu aparell reproductor i considerin, des de l’Edat de Pedra i fins a la fi de la història, que tenir testicles és una qualitat envejable, que embelleix i orna amb múltiples qualitats els seus posseïdors. Per què ho creuen així? És un pur misteri, però constrastat pels fets més irrevocables.

Isabel-Clara Simó, Estimats homes (Una caricatura) (Barcelona: Columna, 2001), pàg. 18