Definició
Paret prima formada generalment per maons posats de cantell o panys prefabricats i que normalment no suporta cap pes.
Van treure l’envà que separava les dues habitacions per fer-ne una de més gran.
Picava l’envà que el separava dels veïns perquè tenien la música massa alta.
Per dir envà en valencià també s’usen els mots barandat (de baranda, barana), sitara o sitala (de l’àrab sitâra) i tapió (de tàpia). En altres comarques en diuen tempanell, antosta o cloenda. El diccionari Alcover-Moll ho escriu embà.
Etimologia
Del francès antic anvan (avui auvent), mateix significat, del cèltic andebannom, compost d’ande-, ‘gran’, i bannom, ‘banya’, aplicat per comparació de forma a un element de construcció sobresortint, després a un de protector i, d’aquí, a un de separador.
Usos
Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l’ensulsiada d’escales, trespols, envans i revoltons, l’esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s’esfondrava sense remei. De seguida, un núvol de pols, el primer dels que havien d’acompanyar la llarga agonia que començava aleshores, va elevar-se per sobre de la vila i es va esfilagarsar a poc a poc en l’aire lluminós del matí de primavera.
, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988)L’escena aparentava ser plàcida i feliç: dues persones llegien arrecerades en una sala ampla i ben il·luminada, que semblava més gran perquè els envans havien estat substituïts per portes corredisses de vidre.
Societat limitada (Alzira: Bromera, 2002)
Tema de la setmana
Mots arquitectònics