Definició
Manera com s’ha esdevingut o realitzat, com està conjuminada, alguna cosa, i que és objecte d’una indagació.
No ho entenc: vejam si tu en pots treure l’entrellat.
Etimologia
Del llatí trichila, ‘emparrat, teixit de tiges embrancades’, com l’antic i dialectal trellat, ‘còpia; raó o fonament lògic; profit d’una acció’.
Usos
[10 de gener de 1956] La crítica, per exemple, dóna a una societat consciència de la seua literatura, en revelar-li que sota la funció hedonística del poema, de la novel·la, del drama, hi ha un fort entrellat d’implicacions morals i la figura exacta d’un poble que també així fa la seua història.
Joan Fuster, Indagacions possibles (Palma: Moll, 1958), pàg. 36-37La il·lusió és un hàbit. La vida és un entrellat d’il·lusions i dels desenganys corresponents. Els homes i les dones som uns desenganyats susceptibles de reembarcar-nos en la primera il·lusió que ens aparegui davant els ulls.
Josep Pla, El campanaret (1964), dins Els pagesos (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 427