Els jardins eren un goig de flors, no hi havia cap fulla seca, fumigava el pugó de les plantes tendres, entrecavava els petits trossos de terra per alliberar-los dels seus cargols, dels macolins, dels cucs que menjaven les arrels.

Maria Antònia Oliver, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972)

I poc després, com que la terra s’escrostonava i això, segons l’Alba, podia privar les plantes de sortir, van posar-se tots dos a entrecavar les taules i cavallons, vigilats per les gallines i els galls, puix que en la pollada també hi havia un gallet d’allò més eixerit que de seguida, prou que es veia, faria la competència al seu pare.

Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen (1974)