Definició
1 Fet d’entendre’s amb algú.
El conjunt va plegar perquè no hi havia una bona entesa entre els músics.
2 Col·laboració internacional eventual o acord polític susceptible de revisió entre estats, que no implica aliança ni tractat.
L’entesa entre els Estats Units i la Gran Bretanya.
Etimologia
D’entendre, del llatí ĭntĕndĕre, ‘estirar o dirigir cap a’. Més mots de la mateixa família són tendir, atenció, tes, intensitat i extens.
Usos
És important no oblidar que el destí d’alguna llengua artificial, i en particular de l’esperanto, hauria pogut ser molt diferent si, als anys trenta i quaranta, la totalitat de dictadors d’Europa no l’haguessin prohibida, acusant-la amb raó de propiciar l’entesa entre els pobles.
Joan-Lluís Lluís, «Viatge exprés, del volapük al novaiorquès» (Presència, 30 de novembre del 2012)El primer dia vaig fer deu minuts tard i ja en van tenir prou per emetre un veredicte. Van col·locar-se com coloms al voltant d’una molla de pa: Quina informal, Vés a saber què serà de nosaltres, Ens deixarà a tots al carrer, picotejaven. En arribar, em van saludar amb una amabilitat mansa:
Ada Castells, Tota la vida (Barcelona: Empúries, 2005)
—Bon dia, Sílvia.
Des d’aquell moment mantenim una entesa cordial basada en la hipocresia.
Tema de la setmana
Mots formats amb -esa