El filòleg caminant [Joan Coromines] recordava aquell dia els camins valencians, com ara aquells del 1961, a l’Alt Maestrat, quan va tenir aquell accident que qualifica d’horrorós: «Feia molta calor», diu, «i em vaig deixar ensibornar, em vaig deixar pujar en una moto, i pujant el coll d’Atzeneta vam caure i vaig quedar tot ensangonat i brut, i li vaig dir a l’home, no, no, deixe’m, que ja continuaré a peu. Després a Atzeneta vaig fer l’enquesta i vaig buscar un taxi per anar a Castelló i posar-me una injecció contra el tètanos». I després va continuar cap a baix.

Joan F. Mira, «El filòleg caminant», dins En un món fet de nacions (Palma: Lleonard Muntaner, 2008)

La infància pròpiament dita, l’he passada en un carrer molt ample i sense cap mur regalimant, vora una plaça a mig fer, amb un clot enorme, amb escassos vestigis d’urbanització, misteriosament abandonada, però vasta i lluminosa. M’hi recordo un matí, durant les vacances de Nadal. Anava amb el meu germà i amb alguna persona gran que ens acompanyava. Feia un dia esplèndid, com sap fer-los el nostre desembre quan li ve bé d’ensibornar-nos.

Carles Soldevila, Del llum de gas al llum elèctric (Barcelona: Empúries, 2002 [1951])