Definició
Immediatament que, de seguida que, tot seguit que.
Tu poses l’aigua al foc i, ensé que comence a bullir, tires les herbes, tapes el perolet, ho deixes que repose uns cinc minuts i ja tens la tasseta feta.
No puc amb la meua ànima. Ensé que arribe a casa em gite sense sopar ni res.
També: en se que, en ser que
Usos
En se que tingué cinc anys ben complits,
la portà sa mare a veure la fàbrica
de xarxes d’En Marc Lloret, rere el moll,
la més gran del poble, d’amples naus, llums altes.La posaren sobre el teler d’enmig,
dempeus, tota tesa, els ulls molt oberts.
Les dones van fer rogle al seu voltant,
somrient, fent festa. Li diuen que cante.Va cantar la cobla que aprengué de l’àvia
i deia Quién te puso Salvaora,
amb aquella nota d’aguantar difícil.En se que acabà, entre la gatzara
del port i les dones, el món se li obrí
al davant dels ulls: descobrí el tempsi va començar a tindre records.
Gaspar Jaén, «La mar», dins Del temps present (Alzira: Bromera, 1998)«Amb la deessa, no vull tenir-hi res a veure, que sóc pur»,
Joan Ferraté, «Hipòlit sota la dutxa», dins Les taules de Marduk i altres coses (1970)
dius. Tanmateix, ¿què saps, Hipòlit, del futur?
¿de Fedra, consumida per un desig ardent?
¿del tràgic compliment,
en tu, de la promesa d’un deu? Foll
Hipòlit, pur Hipòlit!: sota el doll
d’aigua que, en ser que tornes (adés del cim salvatge
on has caçat la fera, adés de l’ampla platja
que omple il·limitadament el renill
dels cavalls corredors —oh exercici senzill,
oh delitós esforç, Hipòlit!—), deixes caure
damunt del cos, que vols que llisqui, fet un fil
de tremolor, per l’espinada, i que és subtil
foc sota la teva pell saura,
rius, Hipòlit, i et crides, per terça volta, pur.
¿Que no veus, foll, que és Cipris que invoca, el teu conjur?
Tema de la setmana
Miscel·lània poètica
A Elna, en aquest cas, diem: ARREU QUE
Aquí en diem: en pic que…
No l’havia sentit mai, aquesta expressió, i em sembla bellíssima!
Al meu poble encara és usada, malgrat que cada vegada menys
Em sorprén moltíssim! A Santa Pola encara és molt utilitzada per persones majors. En canvi, no l’he trobada en ninguna normativa oficial. És una llàstima que, entre la influència del castellà i el valencià normatiu, estes expressions desapareixeran…