Definició
Immediatament que, de seguida que, tot seguit que.
Tu poses l’aigua al foc i, ensé que comence a bullir, tires les herbes, tapes el perolet, ho deixes que repose uns cinc minuts i ja tens la tasseta feta.
No puc amb la meua à nima. Ensé que arribe a casa em gite sense sopar ni res.
També: en se que, en ser que
Usos
En se que tingué cinc anys ben complits,
la portà sa mare a veure la fà brica
de xarxes d’En Marc Lloret, rere el moll,
la més gran del poble, d’amples naus, llums altes.La posaren sobre el teler d’enmig,
dempeus, tota tesa, els ulls molt oberts.
Les dones van fer rogle al seu voltant,
somrient, fent festa. Li diuen que cante.Va cantar la cobla que aprengué de l’à via
i deia Quién te puso Salvaora,
amb aquella nota d’aguantar difÃcil.En se que acabà , entre la gatzara
del port i les dones, el món se li obrÃ
al davant dels ulls: descobrà el tempsi va començar a tindre records.
Gaspar Jaén, «La mar», dins Del temps present (Alzira: Bromera, 1998)«Amb la deessa, no vull tenir-hi res a veure, que sóc pur»,
Joan Ferraté, «Hipòlit sota la dutxa», dins Les taules de Marduk i altres coses (1970)
dius. Tanmateix, ¿què saps, Hipòlit, del futur?
¿de Fedra, consumida per un desig ardent?
¿del trà gic compliment,
en tu, de la promesa d’un deu? Foll
Hipòlit, pur Hipòlit!: sota el doll
d’aigua que, en ser que tornes (adés del cim salvatge
on has caçat la fera, adés de l’ampla platja
que omple il·limitadament el renill
dels cavalls corredors —oh exercici senzill,
oh delitós esforç, Hipòlit!—), deixes caure
damunt del cos, que vols que llisqui, fet un fil
de tremolor, per l’espinada, i que és subtil
foc sota la teva pell saura,
rius, Hipòlit, i et crides, per terça volta, pur.
¿Que no veus, foll, que és Cipris que invoca, el teu conjur?
Tema de la setmana
Miscel·là nia poètica
A Elna, en aquest cas, diem: ARREU QUE
Aquà en diem: en pic que…
No l’havia sentit mai, aquesta expressió, i em sembla bellÃssima!
Al meu poble encara és usada, malgrat que cada vegada menys
Em sorprén moltÃssim! A Santa Pola encara és molt utilitzada per persones majors. En canvi, no l’he trobada en ninguna normativa oficial. És una llà stima que, entre la influència del castellà i el valencià normatiu, estes expressions desapareixeran…