Definició
Causar, el fred, la rigidesa del cos o d’un membre.
El fred li havia enrederat els braços.
Ara treu la neu tu, que a mi ja se m’han enrederat les mans.
També: enrederir
Etimologia
Usos
Els arbres també es relaxen amb la nevada. N’hi ha que queden profundament adormits. Quan l’espectacle arriba cap al final i cauen les últimes volves diminutes i insignificants, el bosc es va desvetllant i algun arbre badalla i estira secretament les branques enrederades, i fa caure una cascada de cristalls i pols de neu que arriba a terra delicadament, per no pertorbar el moment de silenci i de pau.
F. Xavier Baladia, Abans que el temps ho esborri (Barcelona: La Magrana, 2004), pàg. 287Teres: M’entusiasmaria ajornar-ho, conspirar una estona més, ara que tant n’apreníem. Altrament, el glaç del trespol m’enrampa les cames. A tu no? Si se m’augmenta el fred, et prometo d’enrederar-me abans d’atènyer les cortines del llit. L’ànsia de la fressa també m’esparvera.
Salvador Espriu, Primera història d’Esther (1948)
Tema de la setmana
Mots fredolics o fredelucs
Al meu poble s’usa una possible variant d’aquesta paraula: enravenat. Estar enravenat significa estar molt gelat.
En valencià també diem ert com un granísol: Amb el cos rígid a causa del fred. “Vaig estar més d’una hora esperant-te, em vaig quedar ert com un granísol i no vares vindre.”
Nosaltres diem tenir les mans, els peus o el nas enravenats de fred, us sona?
A Mont-roig també fem servir “enravenar” en comptes d’enrederar. I si tenim molt de fred estem “erts”.
A Mallorca deim enredar. Ara mateix tenc les mans enredades! «O vileta d’Ariany, | que teniu de poques manyes! | Teniu l’església de canyes | i es sants s’hi enredaran» (cançó popular de Mallorca).
Ací blaus, erts i enravenats de fred que és femení, la fred.