Definició
1 Una cosa, obstruir la gola (d’algú) o un conducte estret.
El plor l’engargussa.
Aquella menja tan aspra m’engargussava.
El sutge engargussava la xemeneia.
2 Una cosa, entravessar-se, encallar-se, a la gola; ennuegar-se.
No mengis tan de pressa, que t’engargussaràs.
(per ext.) El rec s’engargussava amb fulles i branquillons.
Etimologia
De gargall, d’origen onomatopeic, de l’arrel garg-.
Usos
Abans va bufar les dues espelmes que representaven un vuit i un nou i va correspondre amb un somriure murri al «Mon amour et ton amour / sont nés le même jour» que li vam cantar tots a cor; després va picar la copa de xampany amb una cullereta i ho va deixar anar:
Rafel Nadal, Quan en dèiem xampany (Barcelona: Columna, 2013)
—He decidit tornar a conduir. Ja he començat a fer pràctiques.
En Quim es va engargussar amb un tros de merenga i el sucre cremat.Em pariren un any més tard i vaig fer-me el centre de l’univers amb un primer esgarip que va semblar prou musical a la llevadora del veïnat, la Presentació Sendra, que em baldava el cul sense miraments. Poc temps després, quan la mamella de la mare encara m’engargussava de llet i plaer, ja vaig decidir fer del meu barri el melic del món. I fins avui, que fa tants anys que no el trepitjo per no llagrimejar ni malmetre la nitidesa dels records, la Barceloneta segueix sent el lloc on em giravolta la vida.
Lluís Llach, Memòria d’uns ulls pintats (Barcelona: Empúries, 2012)
Tema de la setmana
Verbs amb -ussar
Anar a l’altre canyó i engarbussar-se són les “palafrugellenqueries” per engargussar.