Per tornar a sentir el que hem viscut o per recordar el que ha passat l’únic que ens quedarà serà reviure aquells moments. I reviure, sigui una cursa o el que sigui, vol dir canviar-li el codi, traduir-la i interpretar-la, eliminant el que no volem reviure i remarcant el que volem enaltir, per editar dintre la nostra memòria la història que explicarem més endavant.

Kilian Jornet, Córrer o morir (Badalona: Ara Llibres, 2011)

El dret natural i el sentit comú ens indiquen, si no tenim el cervell infectat per prejudicis en contra, que el dret a usar la pròpia llengua ha d’esser un dels més bàsics. Que qualcú vulgui, sense coaccions, substituir-la per una altra, consider que és també un dret igualment respectable, com el de canviar de nacionalitat, però quan hom té el sentiment de pertànyer a un poble posseïdor d’una determinada llengua i cultura, a més del dret té moralment l’obligació d’esforçar-se per enaltir-ne els valors cívics i culturals, i sobretot la d’evitar que la pròpia llengua i cultura siguin insultades i perjudicades per accions ofensives empreses per persones de la pròpia comunitat o forasteres, per odi, ignorància o motius polítics.

Antoni Llull Martí, Prenint el demble a les paraules. Defensa de la llengua, etimologia, història, curiositats (Palma: Documenta Balear, 2009)