Abans de deixar-la tornar a la capçalera de l’antiga propietària de L’Oasi, internada a l’hospital en article de la mort («¿Ja s’ha preocupat, vostè, que la moribunda rebi els auxilis espirituals quan arribi l’hora funesta?»), li havia fet la moral. Va exhortar-la a tornar al bon camí, a perseverar en la virtut; Déu era misericordiós, li perdonaria els anys de disbauxa. Magdalena penedida, la marcolfa plorava amargament iniquitats passades, feia propòsit ferm de no reincidir-hi —«Li ho juro per la memòria de ma mare, senyor comissari»—, prometia un donatiu per a les obres de la nova torre de la basílica. Una pecadora redimida: l’únic punt positiu del femer.

Jesús Moncada, La galeria de les estàtues (Barcelona: La Magrana, 1992)

Com fon vengut lo pare confessor, la Princesa li dix:
   —Pare, jo vull fer confessió general en presència de tots los que ací són, car puix no he hagut vergonya de cometre los pecats, no vull haver vergonya de confessar-los públicament. […]
   Llavors lo confessor li féu fer la confessió general, e aprés l’absolgué a pena e a culpa, car bulla tenien del Papa que tots los emperadors de Contestinoble e llurs descendents, en l’article de la mort se podien fer absoldre a pena e a culpa. E aquesta gràcia havien obtesa per l’Imperi romà que havien donat a l’Església.

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, CDLXXVI (1490)