emprenyar v

Definició

Empipar o empipar-se molt; enutjar-se.

Sembla que li agradi emprenyar els altres.

Té mal caràcter: s’emprenya de seguida.

Etimologia

Derivat de prenys (el sentit originari d’emprenyar era ‘prenyar’).

Usos

  • Res d’adeus
    ni de records.
    Vaig de vacances!
    Qualsevol dia
    impensat,
    us tornaré a emprenyar
    amb les darreres
    cançonetes.
    Potser d’entrada
    us estranyeu,
    bé pel físic
    o la veu.
    Però seré altre cop jo.
    Doncs com el mestre
    Maragall,
    també crec jo
    en la resurrecció
    de la carn.
    Seré més jove
    i tornaré a estimar
    a cada instant.

    Ovidi Montllor, «Les meves vacances», al disc A Alcoi (1974)
  • A tu t’emprenya molt que jo et tingui mania.
    Va com va.
    A mi m’emprenya molt que tu vagis fent cria.
    Va com va.
    A tu t’han dit preciós, a mi m’han dit: Tu calla.
    Va com va.
    I jo no vull callar mentre tu tens la tralla.
    Va com va.

    Ovidi Montllor, «Va com va», al disc A Alcoi (1974)

Tema de la setmana

Avui fa 25 anys que l’Ovidi fa vacances… «Ara de gran comprenc | tot el que per tu sent | i et llance un homenatge | als quatre vents».

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

estovarpany