embat m

Definició

1  Cop que dóna l’onada contra les roques, contra una nau, etc.

2  (fig.)  Envestida, escomesa.

L’embat destructor del temps.

Etimologia

De l’antic embatre’s ‘llançar-se’, de batre, del llatí battuere, vulgar battere, provinent probablement d’una altra llengua indoeuropea, segurament el cèltic.

Usos

  • Per què paraules? Aquest blau intens
    del mar és prou. Miro la ratlla fixa
    de l’horitzó,
                           mar grandiós, i quanta
    riquesa guardes, per a qui? Jo no sóc bus
    que cerca vells tresors: el que m’atreia,
    perles que abans havien estat ulls,
    no ho troba algú tot sol, ans calen dos,
    amb una sola, neta, lliure, confluent
    mirada que es projecti més enllà
    de tota perla—sols llavors hi arriben
    «feliços pocs».
                               No, jo sóc sol, però l’embat
    de les onades em conforta. Tot és lluny i prop,
    i no s’acaba mai aquest viatge
    per les paraules:
                                   ja no tinc res més.

    Joan Vinyoli, «Elegia de Vallvidrera», I, dins Passeig d’aniversari (1984)

Tema de la setmana

Joan Vinyoli, 100 anys

Enllaços

L'escreix

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

encenalllluny