Definició
1 Cop que dóna l’onada contra les roques, contra una nau, etc.
2 (fig.) Envestida, escomesa.
L’embat destructor del temps.
Etimologia
De l’antic embatre’s ‘llançar-se’, de batre, del llatí battuere, vulgar battere, provinent probablement d’una altra llengua indoeuropea, segurament el cèltic.
Usos
Per què paraules? Aquest blau intens
Joan Vinyoli, «Elegia de Vallvidrera», I, dins Passeig d’aniversari (1984)
del mar és prou. Miro la ratlla fixa
de l’horitzó,
mar grandiós, i quanta
riquesa guardes, per a qui? Jo no sóc bus
que cerca vells tresors: el que m’atreia,
perles que abans havien estat ulls,
no ho troba algú tot sol, ans calen dos,
amb una sola, neta, lliure, confluent
mirada que es projecti més enllà
de tota perla—sols llavors hi arriben
«feliços pocs».
No, jo sóc sol, però l’embat
de les onades em conforta. Tot és lluny i prop,
i no s’acaba mai aquest viatge
per les paraules:
ja no tinc res més.
Tema de la setmana
Joan Vinyoli, 100 anys