dotzena de frare

Definició

Conjunt de tretze.

Cada vegada que li compràvem ous, la bona pagesa ens en donava una dotzena de frare: «Un de torna —deia—, i així tornareu».

«Es diu perquè una dotzena de frares regida pel prior són tretze en total» (DCVB).

Usos

  • Apareix al mig d’un prat quan l’herba dorm gelada. És una flor de pols i de boira, de color de mel i de color d’ungla. A cada campanada saluda: els quatre punts cardinals, la terra, l’any que fuig i l’any que s’espera a la porta, la flor que era ella mateixa abans de morir per sempre, totes les altres flors que no la coneixen, la formiga que dorm, l’ocell que no es veu, l’aire que la va dur, i una darrera vegada ningú per fer la dotzena de frare. I s’enterra altre cop.

    Mercè Rodoreda, «Flor fantasma», dins Viatges i flors (1980)
  • Va venir l’estrena de La mel i les vespes i Pous i Pagès va insistir tant i tant que jo vaig haver d’arrossegar, com aquell qui diu, els pintors fins a les portes del Romea després d’haver organitzat l’anada al teatre amb tota la disciplina i com si es tractés d’una expedició de presidiaris a la Sibèria. L’autor m’havia enviat dues llotges i jo no les podia deixar buides. Al final, encara les vam omplir i encara em sembla veure les cares. Érem una dotzena, potser de frare.

    Francesc Pujols per ell mateix, a cura d’Artur Bladé i Desumvila (Barcelona: Pòrtic, 1967), pàg. 281

Tema de la setmana

Si avui és 13, toquen suggeriments dels subscriptors de RodaMots. El d’avui és de Sílvia Julian, de Vilafranca del Penedès.

Temes i etiquetes

3 comentaris a “dotzena de frare”

  1. Antoni Zaragozà — Quart de Poblet

    Ací, a la comarca de l’Horta del País Valencià, jo sempre n’he sentit dir “dotzena valenciana, ben complideta”. En efecte, quan anaves a qualsevol botiga de barri, no als supermercats d’ara, està clar, i compraves ous, o bunyols, o qualsevol altre producte que te’l venien per unitats, a partir de la dotzena te’n posaven un de més. Ho recorde de menut. Ara ja no. O potser en algun barri que encara conserva el solatge identitari valencià.

    Respon
  2. Rosa Palomeras — Figueres

    Us envio un refrany sobre el tretze:

    Qui setmanes va comptant,
    tretze mesos troba a l’any.

    Perquè l’any té 52 setmanes. Si comptes que cada mes té 4 setmanes, surten 13 mesos (52:4=13).

    Respon
  3. Maria Bruguera Martí — Palafrugell

    Tot el contrari a Palafrugell, amb un repartidor de peix anomenat “Sopella”. D’aquí que se’n va extreure l’expressió: Fer la part d’en Sopella, que significa fer particions amb un clar beneficiat. El tal “Sopella”, quan repartia el peix que s’havia pescat durant la jornada feia les següents parts: Un per mi… un per tu… un per jo….

    Respon

Deixa un comentari a Maria Bruguera Martí

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

no parar en torretasallar