Definició
Dormitori; cambra o sala destinada a dormir-hi.
El dormidor és molt menut i no ens hi cap l’armari.
Un dormidor (o dormidora) també és algú que dorm molt (El noi els ha sortit dormidor i mandrós. És una gran dormidora: no hi ha qui la faci llevar). També pot designar el mobiliari propi de l’habitació on es dorm (Enguany hem comprat el dormidor i l’any que ve, si Déu vol, comprarem el menjador).
Etimologia
Segons Joan Coromines, dormidor (de dormir amb el sufix –dor, que indica ‘lloc o objecte d’acció’) ‘cambra de dormir’ s’usava des del s. XIII, però va ser reemplaçat modernament pel cultisme dormitori (s. XIX), segurament perquè coincideix també amb el castellà dormitorio i ja sabem que quan hi ha una coincidència d’aquestes els catalans ens hi aboquem amb entusiasme.
Usos
Després d’un any a Nostra Senyora del Port, en Carlos i les seves germanes van tornar a ser canviats d’internat, aquest cop per anar a la que seria la seva casa definitiva fins a quasi la majoria d’edat: les Llars Mundet. «Encara anàvem en pantalons curts, però aquell any ens va canviar la veu a tots els de la classe. Em van impressionar la llum i l’espai: passadissos infinits, patis immensos, dormidors inacabables, l’església semblava una catedral… Va ser un gran canvi respecte dels altres internats, tancats i foscos, i semblava que la vida em donava una nova oportunitat».
Montse Armengou i Ricard Belis, Els internats de la por (Barcelona: Ara Llibres, 2016)Un vespre trobo tancada
Josep M. de Sagarra, «Cançó de traginer», dins Cançons de taverna i d’oblit (1922)
la porta del dormidor;
jo que sento una besada
que em fa tremolar de por
La meva mà no hi arriba,
al ganivet més tallant,
i arrenco llàgrima viva.
Arri, arri, Joan!
Arri, que te les van recargolant!
Tema de la setmana
Mots relacionats amb la son i dormir
A part que dormidor sembla indicar un trajecte evolutiu ben clar —cambra > dormidor > dormitori, aquest darrer pres del castellà-espanyol—, crec interessant remarcar que, sense la fraternitat abassegadora del castellà, el terme cambra hauria satisfet totes les necessitats normals, i, si de cas, dormitori no seria més que una invenció innecessària solament atribuïble al vell afany català per copiar tot allò que fa el veí del costat, com diu i sosté Joan Bosch, d’Elna, amic rossellonès de Rodamots.
Amb oportunitat i encert, Rodamots també ens recorda la Cançó de traginer (1922), de Josep M. de Sagarra, musicada amb exactitud per Frederic Longàs. En aquesta peça jo veig la cristal·lització d’un moment de plenitud lingüística i literària i una tonada, igualment reeixida i inspirada, que recull l’aire de la tradició musical popular de Catalunya.