Fins ara els addictes als hidrats de carboni amb remordiments de consciència teníem a l’abast galetes baixes en calories i tota mena de pastisseria integral. Però el súmmum de la contradicció és el nou dònut light. Un dònut és, per definició, empalagosament ensucrat. Te’l menges i t’infles de cop, mig per la sobredosi de calories que t’has injectat a la vena i mig pel penediment d’haver-ho fet.

, «Un dia rodó» (Avui, 26 de maig del 2004)

Per als americans, la paraula doughnut —es pronuncia més o menys dònut— és el nom genèric d’una pasta de farina, amb aigua o llet, ensucrada, en forma d’anell. Allí podem demanar un doughnut, com aquí demanem un croissant o una ensaïmada. Pels catalans, un dònut és una pasta fabricada per una empresa de la família Costafreda.

Francesc Cabana i Vancells, «Les grans empreses catalanes: Panrico» (Avui, 15 d’agost del 2003)