destralejar v

Definició

Parlar molt i exaltadament; malparlar, criticar.

També: estralejar (en valencià s’usa molt la variant estral per destral).

Usos

  • Callaré ja, que, si no, resultarà que Manel té raó i que és de veres que tinc un poquet del rabo i de l’orgull de família que em tira en cara cada vegada que —sense cap fonament, al meu parer— discutix amb algun dels meus germans —perquè mira que li encanta estralejar, a este home meu, i estar a punt de brega a cada moment—… Cosa que, per cert, passa més a sovint del que jo i ningú voldria, sobretot amb Llorenç i Tomeu, els dos del mig. «Que si em tracten aixina —diu—, que si em tracten aixana»… Jo què sé!

    Encarna Sant-Celoni i Verger, Al cor, la quimereta (València: Tabarca, 2002), pàg. 70
  • Ella treia una pila de llibres de damunt la taula i, sense parar de destralejar, la parava en un tres i no res, i l’advertia que s’ho havia de menjar tot, don Benjamí, faça’m el favor.

    Joan Olivares, L’estrep (València: 3 i 4, 2005), pàg. 18

Tema de la setmana

Suggeriments dels subscriptors de CD1M. El d’avui és de Juanjo Muñoz, de Bonrepòs i Mirambell (Horta Nord). 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

caleto caixa o faixa