desficaci m

Definició

Disbarat, despropòsit, cosa feta o dita contra la raó.

Però no veieu que això que dieu és un desficaci que no té ni cap ni peus?

La teua pretensió és un desficaci; hem de pensar-hi una alternativa.

Etimologia

Del llatí efficacia, ‘eficiència’, convertit en desficaci a través d’una forma popular esficàcia i amb influx de desfici.

Usos

  • Recordem, també, que el poble valencià —tal com es va formar des del seu naixement polític, i tal com va créixer després — no és un poble radicalment «autòcton» en el seu territori històric, com no ho és cap població de la meitat meridional de la península Ibèrica: també nosaltres venim del nord, i qualsevol altra visió és un simple desficaci, resultat de la ignorància, de la bestiesa o de la pura mala fe. El nostre «autoctonisme» ve del segle XIII, no de més lluny, però abans ja s’havia format, al nord de l’Ebre, un poble que rebria el nom de català: una societat-ètnia bàsicament pagesa, com totes les d’Europa, amb una aristocràcia pròpia —vol dir amb llengua pròpia, territori propi i codis propis—, i unes classes urbanes prenacionals en formació. A mitjan segle XII aquesta ètnia-poble s’estén per la vall de l’Ebre, de Lleida fins a Tortosa, i un segle més tard s’escampa més al sud, per les terres del nou Regne de València. Al nou territori valencià els catalans van ser l’ètnia-poble hegemònica o majoritària, i com a tals van integrar i assimilar els altres grups d’immigrats, occitans, aragonesos, etc., excepte en alguns nuclis aïllats de l’interior del país, de predomini aragonés.

    Joan F. Mira, La nació dels valencians (Barcelona: Pòrtic, 2015 [1997])
  •    —La majoria de ramaders estan convençuts que la meua proposta és molt interessant per a ells i per als seus fills. Fins i tot gran part de la corporació municipal n’està convençuda.
       —Per l’interès que posen a trobar Rocky, ho dissimulen molt bé. Supose que la proposta consisteix a comprar els terrenys als ramaders.
       —Així és, per bé que no tots volen vendre. Sempre hi ha persones ancorades en el passat. Però el temps em donarà la raó i els farà canviar d’opinió.
       —La desaparició de Rocky ja és un argument a favor de vostè.
       —Sí, és cert, però jo no ho he fet. Tot i que m’imagine qui ha estat l’autor.
       —Qui?
       —El detectiu és vostè. Jo mai no li demanaria que em diguera com es fa una urbanització.
       —No li ho recomane, seria un desficaci.
       —Bon dia, senyor Butxana.

    Ferran Torrent i Xavier Moret, Semental, estimat Butxana (Barcelona: Columna, 1998)

Tema de la setmana

Participar en l’arreplec biennal de virolla de RodaMots no és pas un desficaci sinó una cosa ben entenimentada. Qualsevol aportació és benvinguda; tota pedra fa paret. Consulteu aquí totes les opcions que hi ha i quins llibres podeu triar a canvi del vostre donatiu. El mot d’avui és un suggeriment de David Rubio, de la Barceloneta.

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

agomboiarenfaristolar-se