Definició
No avinent, de difícil accés, apartat.
El parc era un lloc molt desavinent per a la trobada, per això va anar-hi tan poca gent.
Van arribar a una hora tan desavinent que no els van voler rebre.
Etimologia
De desavenir-se, d’avenir, del llatí advenire, ‘arribar’.
Usos
—Doncs jo sóc Bartomeu, ermità d’aquesta capella i servidor vostre, germà. I… ara digueu-me: qui us ha encaminat per ací?
Enric Valor, «El castell del sol», dins Rondalles valencianes 2 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
—Ningú; potser jo mateix, a l’haver perdut la senda a causa de la pluja i de la nit.
—O potser el dit del Senyor —observà l’ermità—. Doncs heu tingut sort, Muhammad de Benillup, puix açò és un paratge molt solitari i desavinent i no hi ha altre habitatge en moltes llegües a la redona.
—Teniu raó: Déu m’hi ha guiat. Ben sovint ho oblidem. Perquè fins i tot no em quedava berena.Coneixent com coneixen de tota la vida l’oncle Vicenç, ells no esperaven certament cap miracle, aquest matí a la sortida de l’hospital, però, després de les atencions desinteressades que li han dispensat durant les dues setmanes que ha durat el seu internament forçós per culpa de la forta anèmia que havia agafat a Monells, amb anades i vingudes gairebé diàries a la capital comarcal, a vegades en hores prou desavinents i consumint-se de sentiment, més d’un dia i de dos, fent cua amb el cotxe a l’entrada o a la sortida de la ciutat —depenia del dia—, mentre ells havien de deixar a corre-cuita la seva feina, respectivament, al supermercat i a l’empresa de transport de bestiar on treballen, la veritat és que avui confiaven en la recompensa ben guanyada d’una mica de gratitud, no demanaven pas res de l’altre món.
Antoni Pladevall, Terres de lloguer (Barcelona: Columna, 2006)
Tema de la setmana
Aquesta setmana veurem suggeriments vostres, dels subscriptors de RodaMots. Amb la particularitat que en aquesta ocasió hem aplegat uns quants adjectius, i tots si fa no fa desavinents, d’aquells que valdria més que no poséssiu al vostre currículum per descriure-us (si és que preteneu trobar feina, és clar). Com tots els adjectius, però, va bé conèixer-los perquè mai no sabem en quin moment ens faran falta per descriure exactament una situació o una persona… avinents o desavinents. El mot d’avui és un suggeriment de Sílvia Cuevas, de Barcelona.
Veig que a l’explicació hi ha la paraula definida (avinent). Jo crec que porta confusió que en la definició hi hagi la paraula definida. Potser no tinc raó, però ho explicava així als meus alumnes.
Tens tota la raó, però suposo que per fer via els diccionaris tendeixen a definir els mots que comencen amb el prefix des- indicant que expressen el contrari del que segueix: desacord ‘manca d’acord’, desconegut ‘no conegut’, despoblat ‘no poblat’, etc. En tot cas si consultem avinent al diccionari, ens diu: ‘de fàcil accés, no apartat’, és a dir, el contrari de desavinent, i també: ‘de bon avenir-se, de bon tracte’, que ens remet a avenir-se (o, al contrari: no saber avenir-se).