Definició
Dit del militar que ha ascendit de soldat ras.
Un sergent del cigró.
També: del ciuró
Etimologia de cigró
Del llatí cicero, -onis, mateix significat, diminutiu de cicer, -eris, íd., a través de la forma més antiga ciuró.
Usos
Els dormitoris eren espaiosos. El nostre tenia l’entrada per una placeta on hi havia també els portals de la capella i de les vivendes del governador i del comandant del fort. Aquests dos senyors eren un tinent i un alferes de l’escala del ciuró, bona gent, però de mentalitat tancadeta, sobretot el tinent. Per paga, els primers dies de juliol els moros li mataren un fill en combat, i aquell homenet estava desfet. Alguns vespres seguits em va fer anar a casa seva perquè escrivís cartes, que ell em dictava, relacionades amb la mort del seu fill, i m’hi ocupava fins a mitjanit. Amb això vaig conquistar la seva simpatia i em va tractar amb molta consideració, però jo notava que amb l’altra gent tenia mals arrambatges.
Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Editorial Moll, 1970), pàg. 181Hem format una «república» molt ben avinguda; una «república» és una colla d’oficials que fan junts els àpats. Jo hi sóc l’únic fuseller-granader; els altres són quasi tots de la companyia de metralladores: el capità Gordó, que havia estat del Terç Estranger; el comissari Jorzapé, que no ha fet encara vint anys i és de Lleida i coneix en Màrius [Torres]; el tinent Aparicio, que tampoc no els ha fets i procedeix de «l’escala del cigró» (o sigui que era soldat professional i havia anat ascendint fins a sergent a l’antic Exèrcit); el tinent Torres, acabat d’arribar i que resulta que és estudiant de Dret. Hi ha també el practicant del batalló, un estudiant de Medicina que tampoc no arriba als vint; és de Manresa i m’hi avinc més que amb cap dels altres. És amb ell que llegeixo els sonets del Petrarca que vaig trobar al convent de l’Olivar; amb ell que vaig a voltar pel terme i a nedar a les basses dels molins.
Joan Sales, carta a Mercè Figueres del 15 d’agost de 1937, dins Cartes a Màrius Torres (Barcelona: Club Editor, 2007)
Tema de la setmana
Els cigrons no són faves però també són llegums. Poc que els dedicarem pas tota una setmana, no patiu; aquests dies veurem uns quants mots relacionats amb els soldats.
Col·loquialment a la mili i en versió castellanitzada en dèiem “xusquero” al típic brigada o sergent que duia més mili que el Franco. Xusquero no sé si seria correcte en català. Això prové del suboficial que era el que normalment repartia els “xuscos” de pa a la tropa a l’hora de l’esmorzar o del berenar. Ja que quan diem un “xusco”, seria un llonguet?
“Chusquero” també pertany al vocabulari del meu període militar. En la mesura que és un derivat de “chusco”, en català em sembla tan viable com en francès.
No entenc prou en qüestió de fabricació del pa, però per mi hi ha una forta distància entre un “chusco” i un “llonguet”.
“Del cigró” sembla una adaptació´(força encertada, trobo, pel que “cigró” té menja barata i que afarta fàcilment). Aquesta adaptació l’he sentida en diversos ambients i no ha despertat mai cap dubte.
Tot plegat, atipar la tropa perquè no rondini gaire.
Hi ha un cigró petit, molt típic de llocs de secà com la Segarra, o l’Alta Anoia (Calaf, els Prats de Rei, Castellfollit de Riubregós…), més petit que el petit, que se’n deia cigronell. Més difícil de coure, però més gustós, més resistent a les malures (llampat per fongs…). Però en desapareix el nom i sap greu. He mirat al diccionari cigronell, i hi diu “nom d’un peix”. Com recuperar-lo?