Definició
D’una manera imprevista, inesperada.
Ell passava dret cap a casa seva i un lladregot li va sortir de trascantó; es veu que ja l’esperava amagat.
Etimologia
Mot format amb el prefix tras-, del llatà trans, que significa ‘a través de’ i denota posició o direcció a través o transversal (ex. traspassar, trasplantar), i cantó, de la famÃlia de cantal i cantell, derivat potser del llatà tardà cantus, ‘llanta de roda’ (d’un cèltic kant– ‘roca; caire’), que passà a ‘cantell de roda’ i ‘caire dur’ i ‘roca cantelluda’.
Usos
El passat no és mirall del present, ni el present és pantalla on es projecten les escenes passades fent irrupció en l’ara i l’aquÃ. La imatge del passat gairebé sempre apareix de trascantó, aigualida, tèrbola, altres vegades tan nÃtida que la claredat mateix ja ens indica que no és real, que és una memòria-somni semblant a una il·lusió òptica.
Marta MarÃn-Dòmine, Fugir era el més bell que tenÃem (Barcelona: Club Editor, 2019), pà g. 37El papà m’ha dit, mira, nena, has de pensar que nosaltres venim de pagès, que ens hem fet rics grà cies a l’exportació d’avellanes de Siurana, però potser demà la sort se’ns girarà de trascantó.
Montserrat Roig, Ramona, adéu (1972)
Tema de la setmana
Mots i expressions que apareixen a la impensada; la locució d’avui és un suggeriment de Daniel Sherr, de Nova York.
Diu @rodamots que de trascantó és ‘d’una manera imprevista, inesperada’ (i per això en parlen aquesta setmana). D’acord, però jo diria que també és ‘obliquament, de costat, de biaix’, que devia ser el significat original i hi ha autors que el conserven.
(via X https://x.com/vigilantfar/status/1910235732712607903)