Definició
Alguna vegada, a intervals.
M’agrada, de tant en tant, anar a passeig al port.
Només ens ve a veure de tant en tant.
Vegeu també de tard en tard, que no és ben bé la mateixa cosa.
Usos
De tant en tant la mort i jo som u,
Miquel Martí i Pol, «Metamorfosi I», dins Quadern de vacances (1975)
mengem el pa de la mateixa llesca,
bevem el vi de la mateixa copa
i compartim amicalment les hores
sense dir res, llegint el mateix llibre.De tant en tant, apareixia amb una llista de paraules perquè li confirmés que aquell era el llenguatge adequat i que no era ni carrincló ni massa erudit. En algunes vinyetes el capità Haddock i Tintín, a causa del whisky o d’alguna droga, es posen a cantar. Eren cançons populars franceses que, si es traduïen literalment, no tenien cap referent català; així que li vaig buscar cançons populars catalanes, que els nens d’ara encara canten i que retroben en boca del capità o de Tintín. Entre d’altres tenim «El gegant del pi» a El lotus blau, on també trobem «L’escarbat Bum-Bum» i «Quan el pare no té pa», o bé «Els tres tambors», «Jo tinc una jupa tota de vellut» i «A la plaça fan ballades» en tres vinyetes d’El cranc de les pinces d’or.
M. Eulàlia Ventalló Givanel, «Ventall de renecs», dins Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp!, de Joaquim Ventalló (Barcelona: Acontravent, 2011), pàg. 11
Tema de la setmana
Expressions amb ‘tant’
En l’article del diumenge 7 de gener de 1979 que esmenteu al primer enllaç, n’Albert Jané va escriure que les locucions formades amb el terme quan (o quant) han de ser rebutjades perquè resulten de la pressió del castellà. En cita tres exemples: “de quan en quan”, “de tant en quan” i “de ves en quan”. Les dues darreres no les he sentides mai. Ara, la primera, que nosaltres pronunciem “de quant en quant” (i no pas “de quan en quan”), és la locució més usada a tot el Rosselló. N’he fet una cerca al CIVAL i n’he trobat una colla d’exemples, entre els quals el més antic data de l’any 1413. És un extracte de ‘Quaresma’ de Sant Vicent Ferrer que fa: “De quant en quant feu llavar la camisa, de viii. en viii. dies”. L’any 1979, quan n’Albert Jané va escriure aquest article, el CIVAL no existia pas. I molt probablement, no coneixia pas tampoc totes les particularitats del parlar del Rosselló. Jo, més aviat, tendiria a pensar que la locució ”de quant en quant” és un arcaisme del català, encara conservat al Rosselló.