Definició
Refrany que significa que l’acció lenta però insistent arriba a tenir gran eficàcia. Un refrany equivalent és «de gota en gota s’omple la bóta».
De mica en mica s’omple la pica és el títol d’una coneguda novel·la de Jaume Fuster.
Etimologia de pica
De picar, d’origen expressiu i onomatopeic, de la mateixa arrel del llatí picus, ‘pigot, picot’, i pica, ‘garsa’.
Usos
Entenguem-nos. Hi ha una pica a omplir, i tots tenim l’ideal d’omplir la pica. Uns creuen que el millor sistema és omplir-la de cop i volta. Oh, però, no us penseu: els altres també. Quan els altres diuen: «De mica en mica s’omple la pica», no és pas perquè creguin que hom, si se’n pot estar, ha de consumir-se la paciència, i perdre el temps, i resignar-se a una trasmudança gairebé insensible. No. És perquè creuen que, si hom parla d’omplir la pica de cop i volta, això roman en el terreny d’una teoria acadèmica.
Josep Carner, «Tres estels i un ròssec», dins Les bonhomies i altres proses (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 216Aquesta màxima [«Qui guarda, troba»] enclou, a més a més, el principi de l’estalvi, de la mateixa manera que l’enclouen, també, aquells altres preceptes populars que fan: «De gota en gota s’omple la bóta» i «De mica en mica s’omple la pica». I és que estalviar vol dir conservar, en virtut d’una idea preconcebuda, d’un càlcul previ, un objecte —o la part d’un objecte— que tingui valor en ús…
Pere Mas i Perera, «L’esca de la riquesa», dins El pensament econòmic català, 1900-1970, edició de Francesc Roca (Barcelona: Publicacions de la UB, 1994)
Tema de la setmana
Us toca a vosaltres triar els mots d’aquesta setmana, per variar. Bé, triar-los exactament no, sinó proposar-los: els subscriptors proposen i RodaMots disposa. Penseu que els mots que ens suggeriu de vegades no poden rodar per motius diguem-ne tècnics: perquè ja han estat enviats, perquè no en trobem cap passatge formós que n’il·lustri l’ús o bé perquè senzillament tenim molts mots a la cua i no és fàcil fer-los rodar tots. De mica en mica s’omple la pica, però. Que per cert és un suggeriment de Teresa Alabart Serrano, de Castellar del Vallès.