dallonses

Definició

Mot amb què figura que anomenem algú o diem alguna cosa quan no trobem els mots pertinents a dir-la o no els volem dir.

Aquell dallonses es pensa que m’ha enganyat.

Nano, no em toquis els dallonses, que avui no estic de filis.

Ha vingut en Dallonses a demanar si li podíem deixar el carretó.

També: daixonses

Etimologia

De dallò, mateix significat, formació popular sobre allò, del llatí illud, ídem, neutre d’ille, ‘ell, aquell’.

Usos

  • Fa una temporada que sento «en Dallonses és bona gent». Ja sé que és predicar en el desert, però miri, no. En Dallonses si de cas és bona persona, però no pot ser bona (ni mala) gent perquè per ser gent hi ha d’haver almenys dues persones (ja sé que els veïns no ho necessiten, que ells amb un de sol ja fan buena gente. I què? També celebren navidades en un sol Nadal i auguren buenos días per a un sol dia). Lectors de Vilaweb, com diria el foraster, sou molt bona gent, però a en Quim Masferrer no li podeu dir (tal com feia algú l’altre dia per agrair-li els serveis prestats) que és «bona gent»; si de cas, que és bona (o mala, que hi ha gustos per tot) persona.

    Pau Vidal, «Són mala gent», dins Corregir mata (Barcelona: Viena, 2020), pàg. 115
  • Exemple d’ús: «Ja torna a parlar del ditxós cotxe.»

    Ús correcte: «Ja torna a parlar del coi / cony / collons de cotxe.»

    Explicació: Aquest sí que s’ha escolat amb força, i de fa molts anys, a la parla. En català, ditxós s’expressa amb la locució coi de (eufemisme per cony de) o bé posposant l’element emfàtic: «Ja torna a parlar del cotxe dels trons / nassos / pebrots / dallonses

    Pau Vidal, El catanyol es cura. Interferències castellà-català (Barcelona: Barcanova, 2012), pàg. 125

Tema de la setmana

Mots i passatges trets de Corregir mata, de Pau Vidal

Enllaços

Temes i etiquetes

6 comentaris a “dallonses”

    • RodaMots

      Daixons, dallons, daixona, dallona… El DCVB també recull, a Mallorca, daixonar i dallonar:

      DAIXONAR v. tr. o intr. De significat indeterminat, que s’usa en substitució de qualsevol altre verb quan el qui parla no troba el mot apropiat o no el vol usar (Mall.). «He caigut i m’he daixonat un peu» (tant pot voler dir «m’he torçut un peu», com «m’he romput», com «m’he espanyat», etc.). «No daixonis sa finestra, que rompràs un vidre!»

      Respon
  1. Lluís Emili Bou Gibert — Barcelona

    Recordo el primer Pujol a la Ciutadella discursejant a una mani que ens semblava multitudinària i demanant que oblidéssim “que si daixonses que si dallonses”.

    Respon
  2. M. Àngels — Vilanova i la Geltrú

    El Màrius Serra també té un article sobre els daixonses en què parla de l’equivalent en polonès, wihajster, i en altres llengües:
    https://www.lavanguardia.com/opinion/20180604/444062362169/daixonses-i-dallonses.html
    Article que en català es deia “Daixonses i dallonses” i en castellà “Fulano, Mengano y Zutano”, que no és ben bé el mateix perquè també tenim “en Pau, en Pere i en Berenguera”.

    Respon

Deixa un comentari a M. Àngels

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

llancívol -aidiolecte