Definició
Mot amb què figura que anomenem algú o diem alguna cosa quan no trobem els mots pertinents a dir-la o no els volem dir.
Aquell dallonses es pensa que m’ha enganyat.
Nano, no em toquis els dallonses, que avui no estic de filis.
Ha vingut en Dallonses a demanar si li podíem deixar el carretó.
També: dallò, daixò, dallonsis, daixonsis, daixonses
Etimologia
De dallò, mateix significat, formació popular sobre allò, del llatí illud, ídem, neutre d’ille, ‘ell, aquell’.
Usos
Fa una temporada que sento «en Dallonses és bona gent». Ja sé que és predicar en el desert, però miri, no. En Dallonses si de cas és bona persona, però no pot ser bona (ni mala) gent perquè per ser gent hi ha d’haver almenys dues persones (ja sé que els veïns no ho necessiten, que ells amb un de sol ja fan buena gente. I què? També celebren navidades en un sol Nadal i auguren buenos días per a un sol dia). Lectors de Vilaweb, com diria el foraster, sou molt bona gent, però a en Quim Masferrer no li podeu dir (tal com feia algú l’altre dia per agrair-li els serveis prestats) que és «bona gent»; si de cas, que és bona (o mala, que hi ha gustos per tot) persona.
Pau Vidal, «Són mala gent», dins Corregir mata (Barcelona: Viena, 2020), pàg. 115Exemple d’ús: «Ja torna a parlar del ditxós cotxe.»
Ús correcte: «Ja torna a parlar del coi / cony / collons de cotxe.»
Explicació: Aquest sí que s’ha escolat amb força, i de fa molts anys, a la parla. En català, ditxós s’expressa amb la locució coi de (eufemisme per cony de) o bé posposant l’element emfàtic: «Ja torna a parlar del cotxe dels trons / nassos / pebrots / dallonses.»
Pau Vidal, El catanyol es cura. Interferències castellà-català (Barcelona: Barcanova, 2012), pàg. 125
Tema de la setmana
Mots i passatges trets de Corregir mata, de Pau Vidal
A part de daixonses i dallonses, hi ha altres sinònims: daixò, dallò. El DCVB també té daixòs i dallòs. I potser encara n’hi ha més.
Daixons, dallons, daixona, dallona… El DCVB també recull, a Mallorca, daixonar i dallonar:
DAIXONAR v. tr. o intr. De significat indeterminat, que s’usa en substitució de qualsevol altre verb quan el qui parla no troba el mot apropiat o no el vol usar (Mall.). «He caigut i m’he daixonat un peu» (tant pot voler dir «m’he torçut un peu», com «m’he romput», com «m’he espanyat», etc.). «No daixonis sa finestra, que rompràs un vidre!»
Recordo el primer Pujol a la Ciutadella discursejant a una mani que ens semblava multitudinària i demanant que oblidéssim “que si daixonses que si dallonses”.
El Màrius Serra també té un article sobre els daixonses en què parla de l’equivalent en polonès, wihajster, i en altres llengües:
https://www.lavanguardia.com/opinion/20180604/444062362169/daixonses-i-dallonses.html
Article que en català es deia “Daixonses i dallonses” i en castellà “Fulano, Mengano y Zutano”, que no és ben bé el mateix perquè també tenim “en Pau, en Pere i en Berenguera”.
http://rodamots.cat/en-pere-en-pau-o-en-berenguera/
Ací Pego fem servir: daixona /deixònò/. Ex. Dus-me la daixona eixa.