Definició
1 Cuscús; pasta de farina fraccionada en bocins rodons, típica del nord d’Àfrica, que se serveix amb carn, llegums i salses picants.
2 Farinetes; menja, sobretot per als nens, feta de farina de diversos cereals i d’aigua bullent i condimentada amb oli i sal o bé amb sucre.
A Menorca es dóna el nom de cuscussó a una menja pròpia de Nadal, que es fa coent pa rallat, ametlles torrades, canyella, llimona, mantega o saïm, panses i sucre (DCVB).
Etimologia
De l’àrab africà kuskusû, mateix significat, segurament d’origen amazic (seksu), variant de cuscús.
Usos
—Com que a l’edat mitjana els pagesos no tenien gaire accés al blat, moltes vegades consumien el cereal de manera diferent al pa: posaven el cereal en un morter i, després de mòlt, a l’olla directament. Simplement com a espessidor…
Antoni Riera entrevistat per Àlex Milian, «Per als nobles, la bulímia era una exigència social» (El Temps, 14 de maig del 2002)
—Com unes farinetes?
—Sí, farinetes o cuscussons.Lo Capità féu pendre dos moros dels qui eren venguts ab lo Rei, e féu-los portar a la sua tenda perquè matassen cent parells de capons e gallines que tenia; e féu-li aparellar molt bé a dinar: arròs e cuscussó e molts altres potatges que havien aparellat. Feren-lo molt ben servir a la real. E aturà allí tot lo dia e la nit fins a l’endemà. E mirà tot lo camp, e lo comport d’aquell; com véu tanta gent a cavall, demanà aquella gent per què estaven tant a cavall. Respòs lo Capità:
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, cap. CXLVIII
—Senyor, aquells estan allí per festejar-vos.