Després de tant de temps, he redescobert el plaer d’escoltar. Com quan era petit i la meva mare, en lloc d’explicar-me contes, desgranava la vida dels seus avantpassats. «Perquè no es morin», em deia. I em xiuxiuejava alguna de les històries de la meva àvia. Com la de les cuques de llum amb què va omplir la seva habitació per convertir-la en el cel d’una nit d’estiu. Hi penso molt sovint. Potser perquè, en el fons, m’agradaria haver-me inventat un conte com aquest.

Eduard Márquez, El silenci dels arbres (Barcelona: Empúries, 2003), pàg. 29

Contra tot el que es podia preveure, fou un èxit. La Flopa era intel·ligent i tenia un fort esperit d’iniciativa. S’havia fet molt amiga d’una població de cuques de llum que també vivien a l’Hort del Rajoler, i d’acord amb elles organitzà pistes d’aterratge en les fulles de col més perilloses. Les cuques de llum feien de balisa, il·luminant els punts que servien de guia segura als aeroinsectes que retornaven a la base. Es va observar de seguida una disminució notable dels accidents i la Flopa va rebre moltíssimes felicitacions.

Pere Calders, «Vides exemplars (conte infantil)», dins L’honor a la deriva (1992)