En aquest llibre [La visió artística i religiosa de Gaudí (1927), de Francesc Pujols], enmig dels paràgrafs inacabables tan característics de Pujols, de sobte apareixen els cotxers. Segons el filòsof, els catalans «que coneixien —i comprenien— millor Gaudí eren els cotxers, perquè eren els únics que s’adonaven dels detalls de l’obra». Uns cotxers que, canviant el cotxe de cavalls pel taxi, seran els mateixos amb què es topà Evelyn Waugh.

Joan de Déu Domènech, «Gaudí i els taxistes» (El Temps, 11 de juny del 2002)

El dia comença ennuvolat i fred. Almenys no plou.
   Després de dir missa, el Custodi de la sacristia m’ha dit que a Berlín tenim els catòlics vuit parròquies, les altres esglesietes són ajudes de parròquia, i que hi ha més de cent capellans, i llavò uns 200.000 feels; d’aquests n’hi ha 100.000 de sastres. Sí que són molts de sastres! D. Miquel Capllonch me digué que molts dels cotxers també son catòlics. La part alta ací, amb molt poques excepcions, és protestant.

Antoni M. Alcover, Viatge a Alemanya i altres nacions (Barcelona: Edicions 62, 1996 [1908]), pàg. 95