Definició
1 Cenyir el vestit al cos; vestir-se ajustant la roba al cos.
2 Donar cos o consistència (a alguna cosa).
Van reunir-se per cossar el projecte del viatge de final de curs.
Etimologia
De cos. El contrari de cossar és descossar o escossar, ‘llevar cos o consistència (a alguna cosa)’.
Usos
Ni les mosses més joves i més polides sabien cossar-se com ella es cossava, ni remenar el cos com ella el movia, ni posar-se al cap, en comptes del caputxot, un mocadoret com el que ella duia, tan petit, petit, i tan cargoladet a la lligada, que per davant deixava veure tota la clenxa partida, i per darrere les trenes de color encès.
Raimon Casellas, Els sots feréstecs (1901)Ella, que tampoc tenia experiència en conduccions d’aquesta mena, no se n’adonava, ni va adonar-se de res quan, amb la caiguda dels mesos i de les successives estacions primaverals que exaltaven l’enamorat, ell s’anà decidint a aixecar la vista del llibre per espai de paraules, frases i fins capítols sencers que substituïen respirs, moviments o alguna generosa trena de gestos femeninament entrellaçats. Aprengué a cossar els personatges que li agradaven amb la imatge, els sons i els perfums que coneixia d’ella. Ella tampoc perdia el temps. Els anys li enfortien la carn i la perspicàcia.
Toni Sala, «Dels benèfics efectes de la literatura», dins Entomologia (Barcelona: Edicions 62, 1997), pàg. 46
Tema de la setmana
El bencossat de divendres passat va causar un cert desassossec, perquè si provenia de ben i cossat i cossat ve de cossar, què carat és cossar? Encetem amb aquest verb una sèrie de paraules i expressions que giren al voltant del cos.