Diu que una pastora santa de Puig ses Lloses guardava les ovelles en aquells indrets, i desitjant resar lo rosari dintre la capella, determinà fer-hi al costat un cortiol, on pogués tancar alguna estona sa ramada, com si fos lo botó d’aquella immensa roda.

, «Records de ma missa nova» (1896), dins Prosa (Barcelona: Catalònia, 1936), pàg. 93

Amb aquesta seguretat, els set o vuit homes s’endinsaven, impàvids, per l’Arc del Teatre. Recorrien el laberint de carrers i carrerons compresos entre les Drassanes, Paral·lel i rondes de Sant Pau i de Sant Antoni, amàs de cases negres i rònegues que semblen untades d’algun líquid enganxós i lluent. El que veien i sentien no era pas del tot atractívol: llum incerta, enteranyinada; boirines amb sentors de cortiol i de xurro; transeünts espectrals, exòtics, marcits, oscil·lants; dones estintolades als brancals de les portes, en una espera eterna; homes aturats pels racons; els que regatejaven la femella que els havia ullprès; sorolls orgiàstics darrere unes persianes a peu pla…

L’impenitent (1948)