Definició
1 Lloc tancat a peu pla de la casa rural destinat al bestiar gros i menut, proveït de menjadores, abeuradores i jaços.
2 Estatge molt brut i desordenat.
Després de la festa, la casa semblava una cort de porcs.
«El mot cort com a nom d’estatge de bestiar és quasi general a Catalunya, poc usat a València i desconegut a les Balears. En el català oriental es dóna el nom de cort a l’estable i altres habitacions on dormen els cavalls, muls, bestiar boví i porquí; així es parla de la cort de les eugues, la cort dels bous, la cort dels porcs, etc. En canvi, a la part occidental de Catalunya es diu cort especialment al corral dels porcs, i és, per tant, sinònim de soll.» (Diccionari català valencià balear)
Etimologia
Del llatí vulgar cors, cortis, llatí clàssic cohors, -ortis, ‘recinte, clos rural, corral; tropa; seguici dels magistrats’. Cort en el sentit de ‘conjunt format pel sobirà i els personatges que l’envolten’, doncs, té aquest mateix origen etimològic.
Usos
Viure en un pis de poc més de 40 metres quadrats —on les olles de la cuina formen part de la decoració del menjador saleta d’estar estudi— i intentar separar els residus sense que tot plegat sembli una cort de porcs no és cosa fàcil.
M. Cartañà, «La feina mal feta» (El Punt, 17 d’octubre del 2006)El que havia estat el meu dormitori era buit. També ho era la cambra de bany. El dormitori de la Júlia semblava una cort: llosques per terra, vestits tirats de qualsevol manera, roba interior bruta, el llit per fer, un flascó de colònia trencat damunt el tocador i tota la típica munió de punyetes que omplen els quartos de les dones, escampades per terra, per damunt del llit, mig trencades, malmeses. Talment com si algú s’hi hagués barallat.
Jaume Fuster, De mica en mica s’omple la pica (Barcelona: Edicions 62, 1971), pàg. 30
Tema de la setmana
(Corts de) porcs