Quan fou constatada la periodicitat de les fases de la lluna, els mesos lunars serviren de còmput als calendaris. Plutarc i Diodor de Sicília diuen que l’any per als egipcis —i probablement per a d’altres pobles orientals— era el mes de la lluna. Això explica moltes coses: la venerable edat de Matusalem, el fet que els patriarques entressin, a quatre-cents anys, en els més arriscats connubis, etc. Plini el Vell, que sabé tantes coses del seu temps, escriu que «molts pobles ajusten els anys a les revolucions de la lluna; així podem dir que alguns homes d’aquests pobles han viscut llargs cents anys».

Josep Pla, Les hores (1953)

Només els homes del comtat d’Empúries
sabem quin és el goig del nostre vent:
la testa nua ens torna el pit valent,
connubi foll de Gràcies i de Fúries.

Carles Fages de Climent, Balada del sabater d’Ordis (1954)