Definició
Nevava com més anava, més.
Usos
«Per los ossos de mon pare, emperador Albert, tu seràs la més singular donzella del món. E com més va, més bé·t vull» [«Pels ossos de mon pare, l’emperador Albert, tu seràs la donzella més singular del món. I, com més va, més estima et tinc»]. Heus ací un fragment de Tirant lo Blanc, obra del cavaller valencià Joanot Martorell, escrita durant la segona meitat del segle XV. La locució com més va és, com veiem, molt antiga. Té tres estructures bàsiques. En la primera, va seguida d’una oració, com ara la que acabem de veure. La segona també duu una oració relacionada, però anteposada, com en aquesta frase: «Li regala camises, llibres. Se li dóna sempre que vol. És ella qui li truca, com més va més, per veure’s cada dia. I un vespre li proposa d’anar a viure plegats» (Quim Monzó). I en la tercera va vinculada amb un mot (adjectiu, adverbi, nom…) com ara en aquest fragment: «En Picó, com més va més alarmat, torna a fer l’ullet des del seu cap de taula a en Lluís» (Joan Sales).
Jordi Badia i Pujol, Salvem els mots (Barcelona: Rosa dels Vents, 2021), pàg. 45La llengua catalana passa un moment objectivament delicat, de perill, sobretot per dues raons. Per una banda, hi ha una tendència a no fer-la servir. Els estudis demostren que la gent jove, com més va més, abandona el català com a llengua de relació. I, per una altra banda, el català es va dissolent, va perdent tremp, va oblidant trets propis a còpia de calcar la llengua dominant (el castellà o el francès, depèn d’on siguem).
Jordi Badia i Pujol, introducció a Salvem els mots (Barcelona: Rosa dels Vents, 2021), pàg. 9Com més va més convençut estic que entendre l’economia general no és cosa dels economistes (això no és cap novetat: ho sap tothom), sinó que més aviat es tracta d’una variant o derivació de la cultura.
Joan F. Mira, «Sobre pobres i rics» (1997), dins Cap d’any a Houston, Texas (València: Tres i Quatre, 1998), pàg. 122
Tema de la setmana
Com més va més coses aprenem amb el nou llibre de Jordi Badia i Pujol, Salvem els mots.
A l’article complet que trobareu a l’escreix, Jordi Badia i Pujol ens diu que « És una estructura pròpia del català. Ni el francès ni l’italià ni el castellà no la tenen ». Ara, a mi em sembla que el francès i el castellà tenen expressions equivalents.
El francès, per exemple, té l’expressió « plus ça va, plus » que trobem a les paraules d’una cançó que Dave cantava el 1977 « Plus ça va, plus je te connais, plus je t’aime » i que Gérard Depardieu va fer servir en una entrevista a la televisió francesa el 2012 « Plus ça va, plus je ressemble à Obélix. »
Pel que fa al castellà, he trobat un fragment de La Diana (escrita per Jorge de Montemayor i publicada l’any 1559) que fa « Pues habéis de saber agora, hermosas pastoras, que como la memoria sea una cosa que cuanto más va más pierde su fuerza y vigor. » i amb l’anotació següent : « cuanto más va: ‘a medida que pasa el tiempo’. Parece frase hecha. »