Definició
1 Queixa; expressió de malcontentament; especialment, al·legació formal contra algú presentada al tribunal o funcionari apropiat, per demanar reparació d’un greuge.
He vingut ací davant la majestat vostra per posar clam i demanda contra un fals i reprovat cavaller.
2 Crit, especialment fort i continuat; clamor.
No sentiu el clam de la multitud?
Etimologia
De clamar, ‘demanar a crits (alguna cosa)’, del llatí clamare, ‘cridar, exclamar’.
Usos
Com, en ser nit, dintre la casa
Roser Matheu, «Poema de la fam» (1952), reproduït dins Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys (Barcelona: Viena, 2012), pàg. 99
els llums s’apaguen un a un
i a la llar queda sols una rogenca brasa
que redueix la visió a un punt;
així en la nit que visc, impietosa,
dins ma casa de llàgrima i de clam
tota flama s’és fosa,
i sols queda als meus peus la brasa de la fam.Cridàvem sota els llamps amb veu d’espurna.
Maria Beneyto, Maria Beneyto, «Ciutat bombardejada» (1952), reproduït dins Paraula encesa, pàg. 282
Trencat el sostre, déu potser guaitava:
sols va respondre a enderrocs, silencis,
per l’absència més blava.
Era el clam infinit. La nostra terra
ferida al cor, ens deia sens paraules,
petits noms de la sang que s’enfugia.
La terra, dessagnant-se.
Tema de la setmana
Mots i versos trets de Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys, a cura de Pere Ballart i Jordi Julià.