Definició
1 Cim de muntanya.
2 Conjunt de les branques més altes d’un arbre o un arbust.
Un cimal de roure de dos pams de gruix.
Usos
El faig és gòtic com l’avet.
Mes l’avet puja fosc, aspriu,
sòbries les fulles, el tronc dret,
car és d’un gòtic primitiu.Mentre el faig, trèmul, somriu
amb son fullatge transparent
on l’esquirol hi penja el niu,
car és d’un gòtic floreixent.L’avet és gòtic com el faig.
Són les agulles dels cimals
on de la llum s’hi trenca el raig.Són les agulles sobiranes
«Avets i faigs» (La muntanya d’ametistes, 1908)
de les eternes catedrals,
immòbils, pàl·lides, llunyanes.