Saludàrem el formidable Moisès de Miquel Àngel, tiràrem algunes lires a la fontana de Trevi, admiràrem el Colisseu, el Fòrum i el Capitoli, pujàrem les escales de la Piazza di Spagna, contemplàrem el Tíber mentre pensàvem en Cèsar Borja, assaboríem les exquisideses artístiques de la vil·la Borghese i passàrem moltes estones en el Vaticà, on tinguérem un excel·lent cicerone en el P. Batllori i férem bona xerrada amb el bibliotecari P. Anselm Albareda, que pocs anys després seria elegit cardenal pel papa Joan XXIII.

Francesc de B. Moll, Els altres quaranta anys (1935-1974) (Palma: Moll, 1975), pàg. 156

Senyor Duran.—On us diu el cor d’anar?
   Senyor Canons.—M’és igual. Vostè em guia.
   Senyor Duran.—Oh, no. Sóc tot el contrari d’un cicerone. Jo improviso, jo reacciono davant les coses sense preocupar-me de la seva opinió… És la veritat. Un cicerone, en canvi, recita la seva lliçó feta amb el propòsit de satisfer la curiositat d’una vasta i barrejada clientela. Anem al lloc que més suposi que l’hagi d’interessar… Voleu començar pel Museu del Louvre?
   Senyor Canons.—No, home, no. Jo què diantre entenc en matèria de pintura i escultura.

Carles Soldevila, «El viatge del senyor Canons», VII (La Publicitat, 11 d’agost del 1926), reproduït a Fulls de dietari. Una antologia (Barcelona: Empúries, 2004), pàg. 242