Definició
Que té les celles que es toquen l’una amb l’altra; especialment, que té les celles unides per una contracció produïda per disgust o preocupació greu.
Usos
—Els peus i les mans és el que es porta més brut. Sobretot les criatures. I les nines són les criatures dels petits —digué Mercè quan Felipet, tot cellajunt, afirmava que les nines no s’havien de banyar.
, Vint-i-dos contes (Barcelona: Selecta, 1958)Hi ha uns quants escriptors que sobren. Impedeixen avançar amb fluïdesa la imparable cursa cap al poder literari de l’escamot d’avançada. S’han anat trobant en aquest viatge alguns joves poetes (Bofill, Alzamora, Martínez Inglés…) i alguns ja no tan joves poetes reciclats de la generació dels setanta (Palol, Abrams, Bru de Sala…). S’exciten mútuament. Greus i cellajunts, susciten presumptes debats estètics i amollen diagnòstics apocalíptics i teories conspiratives (la mediocritat envaeix el país, cal fer fora del poder les generacions que ens han precedit…).
«Els escriptors de més» (Avui, 17 de setembre del 2003)
Tema de la setmana
Hi ha adjectius molt útils per a descriure persones. N’hi ha uns quants, a més, que són particularment adients per destacar un tret concret d’una part del cos, tant en sentit real (pèl-roig) com figurat (llenguallarg, panxacontent). Aquests dies en veurem uns quants.