Definició
Adonar-se, a la fi, d’una cosa que no es comprenia; adonar-se d’alguna cosa, deduir-la.
Ara caic del ruc! Ja veig com haig de solucionar aquest problema de probabilitat.
També s’usa amb els noms ase i burro.
Per fi ha caigut de l’ase i s’ha adonat que l’enganyaven.
Etimologia de ruc
D’origen incert, probablement de creació afectiva de sentit pejoratiu o despectiu, sorgit d’un crit adreçat a l’animal de creació expressiva.
Usos
L’única diferència entre don Quixot i Sanxo és quantitativa; qualitativament són una sola cosa. Del seu veí, que tothom té per un petit propietari guillat, l’escuder en fa un cavaller errant veritable, i creu que, seguint-lo pels camins polsosos i deserts de la Manxa, l’altre li conquerirà una fortuna (que és molt més gros que creure en la possibilitat de conquerir-la un mateix); i es pensa que els ducs se l’han pres a ell, Sanxo, tan seriosament, que l’han fet governador d’una ínsula com un temple. I es dóna el cas que, per més contratemps i pallisses, per més fam i misèria, trompades i desenganys, amb què la realitat no es cansa de sermonejar i obrir els ulls a aquest pobre home que fan passar per un realista de pedra picada, no hi ha pas manera (aquí la dita va com l’anell al dit) de fer-lo caure del ruc.
Gaziel, Castella endins (Barcelona: Club de Butxaca, 1983 [1959]), pàg. 152-153
Tema de la setmana
Mots i passatges trets de l’obra de Gaziel. Demà fa 50 anys de la seva mort.